DILLUNS 29 DE JULIOL

Avui ha sigut un dia mogut.. hem anat a la platja. Però no ha sigut un dia de platja normal. Hem anat tot el meu grup d’amics del càmping. A la Platja de St. Pol.

Al principi tot ha sigut normal. Hem posat les tovalloles, i hem anat a banyar-nos una mica a l’aigua. Desprès, teníem gana i hem menjat (cadascú el seu entrepà). Acabat el menjar, no sabíem que fer, i com que aquesta platja té un caminet amb roques, hem anat a caminar. Amb només el bikini/banyador i sense sabates. Hem començat a caminar, i a caminar i desprès de creuar una carretera (sense sabates), hem aparegut a una preciosa cala. Molt petita i sense ningú. Ens hem ficat a l’aigua d’aquella cala una estona. Quan ens hem avorrit, hem començat a nedar mar endintre, i quan ens hem donat compte, estàvem molt lluny de la sorra. No teníem ganes de tornar a nedar cap a la sorra, i vam començar a nedar cap a les roques, perquè si les vorejàvem, apareixíem a la platja on teníem les tovalloles i les motxilles.

Vam començar a nedar com podíem entre les roques, fins que vam arribar a un punt on ja no podíem nedar mes. Un noi es va adonar que havien algues que relliscaven molt i eriçons. TENIEM QUE TREPITJAR AMB MOLT DE COMPTE!!

Vam anar passant d’un en un, amb molt de compte sense trepitjar. Al cap de una bona estona per fi ja estàvem tots a la sorra. Teníem tot el cos ple de terra. I alguns nens tenien rascades, de escalar per les roques. A tres nens li feien mal les plantes dels peus, i vam mirar a veure si tenien algun tall o alguna cosa. Però no, no eren talls o rascades, sinó eren les punxes d’uns eriçons!

Vam arribar al càmping, i com estàvem tant cansats d’aquest dur dia, vam sopar i vam anar a dormir.

Sento no haver publicat abans... he passat uns dies malaltona!

DIVENDRES 26 DE JULIOL

AAHHHHHHHHHHHHH! MALSON! Que malament ho he passat aquesta nit. M’he aixecat a les cinc de la matinada suant i cridant. He somiat amb la llegenda del càmping. Mireu, estàvem les meves amigues i jo davant de la casa del Josep (ja us vaig parlar d’ell) i de cop comencem a sentir crits d’una noia i cadenes i ens quedem callades. La Claudia i l’Anaïs avancen tres passes i diuen que volen anar a mirar que ha passat i marxen. Desapareixen entre la foscor. Sentim més crits i de cop i volta veiem una llum. Ens apropem. La Claudia i l’Anaïs estaven penjades d’un arbre! Miro al meu voltant. Estava sola. Les altres havien desaparegut! Total que m’he despertat molt espantada i no he pogut dormir més, així que al matí m’he quedat dormida a la piscina.

A la tarda hem mirat una pel·lícula molt maca, “Soul Surfer”. Ens hem anat a dutxar i hem sortit una estoneta després de sopar. 

DIVENDRES 19 DE JULIOL

El matí de divendres va ser com molts altres. Vam anar a la piscina i vam estar escoltant música amb un altaveu que ens va deixar el Josep, l’amo del càmping. Les meves amigues van estar ballant i jo les mirava per veure si s’equivocaven o no. Quan va arribar l’hora de dinar totes ens vam dividir i vam anar a menjar. En acabar vam quedar a la meva parcel·la i em van esperar fins que vaig acabar de fer els deures que m’havien posat per fer aquest estiu.

A la tarda vam anar a la piscina fins a les sis. A llavors vam anar amb la bici fins a Santa Cristina d’Aro i vam fer exercici en un parc (abdominals, cadiretes, córrer, etc.). A les nou vam tornar al càmping per sopar, vam agafar l’entrepà, bosses de patates, begudes i gelats i vam fer un picnic a la llum de la lluna al camp de futbol. Ens vam quedar fins a les dues de la nit observant el cel i vam anar a dormir fins l’endemà...

Dissabte 13 de Juliol

Avui estava al càmping, i hi celebràvem l’aniversari d’una bona amiga meva: la Míriam. Per celebrar-ho, vam anar a “Platja d’Aro”. Tot el meu grup d’amics.
Nomes arribar allà li vam donar els regals. Una gran foto emmarcada de tots nosaltres, una samarreta, una polsera de color lila i un vídeo recopilats tots els records que em viscut amb ella. Donat el regal, ens vam dirigir cap al passeig marítim i vam estar allà una bona estona. Després vam pensar en agafar sopar al “Mc Donalds” i emportar-lo cap a la platja. Una vegada allà vam sopar tots junts. Mes tard, uns quants vam anar a jugar a pilota, mentre que altres estaven a la sorra parlant i fent-se fotos. Al cap d’unes hores (11:30-12.00 de la nit) vam tornar cap al càmping.

La nit al càmping va ser com una altra normal, no vam fer res de l’altre mon. Vam ballar a la “discomóbil”, vam parlar fins a les tantes de la nit i vam riure molt.

I tot això fins que vam anar a dormir...